Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pintura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pintura. Mostrar tots els missatges

16 de juny 2026

cARTipàs 15. Vicent Macip, autor del Naixement del Museu de Belles Arts de Sevilla (2026)

Atribuïm la taula del Naixement del Museu de Belles Arts de Sevilla al pintor Vicent Macip (ca. 1470-1551). L'obra, que va entrar a la col·lecció del museu el 1928, ha estat objecte de diferents atribucions. Després de comparar-la amb obres del pintor valencià de principis del segle XVI, li restituïm la seva autoria.  

DOI: 10.5281/zenodo.20732986

Descarrega 


cARTipàs 11. Una nova obra del Mestre d’Alzira: Santa Marta (2018)

Atribuïm al Mestre d’Alzira [Avui sabem que es tracta de Gaspar Godos] una taula pintada a l’oli que representa santa Marta i que aparegué en el comerç objectes artístics l’any 2004 com a obra d’escola valenciana del segle XVI. Hom desconeix la procedència. Es possible que fos la taula principal o lateral d’un petit retaule.

Descarrega


 

cARTipàs 10. Una taula més del retaule de la Santa Creu i una Trinitat del Mestre de Xàtiva (2018)

Afegim al retaule perdut de la Creu (vegeu el Cartipàs 8) una taula més, també pintada pel Mestre de Xàtiva. Es tracta de la “Mort de Cosroes rei de Pèrsia”. No només s’ajusta a les dimensions de les taules del “Combat del príncep de Pèrsia i l’emperador Heracli” i “Heracli restitueix la Creu a Jerusalem”, sinó que altres elements també ens confirmen la unitat estilística del conjunt. 

DOI: 10.5281/zenodo.20748168

Descarrega

 


 

cARTipàs 8. Un retaule de la Santa Creu del Mestre de Xàtiva (2017)

Reconstrucció d’un retaule factici amb taules de col·leccions particulars i altres que han eixit recentment al mercat d’obres artístiques. Es tracta de ”l’Exaltació de la Vera Creu” amb Constantí i Helena publicada per Post, i el “Combat entre Cosroes i Heracli” i la “Restitució de la Creu per l’emperador Heracli” en el comerç. Aquestes últimes són clarament dues obres de la producció de l’anomenat Mestre de Xàtiva, al qual les atribuïm, i les datem vers 1495. 

DOI: 10.5281/zenodo.20747672 

Descarrega